jueves, marzo 05, 2015

CASUALIDAD / CASUALITAT

CASUALIDAD

La vida transcurre en albedríos infinitos, escondidos
tras reflejos de vergüenza mas allá de la realidad
jardines de flores negras con aromas de ansiedad.
.........................................................................
Sin caricias existiría la miserable grosería
del desprecio tras haber besado unos labios.
............................................................................

Los minotauros solo existen
dentro de tu cabeza, Pasifae
aún ama a Minos en Creta.
......................................................................


©



CASUALITAT

La vida transcorre en albirs infinits, amagats
rere reflexos de vergonya mes enllà de la realitat,
jardins de flors negres amb aromes d'ansietat.
..............................................................................

Sense carícies existiria la miserable grolleria
del menyspreu després d'haver petonejat
uns llavis gruixuts plens de desig.
.........................................................................................
Els minotaures només existeixen dins del teu cap,
Pasifae encara estima Minos a la illa grega de Creta.
......................................................................................
©

domingo, abril 21, 2013

Prou ! de Jean Sapeau









Video de la presentació del llibre del meu amic i poeta Jean Sapeau.
Acte amb gran afluencia de poetes i lectors del pais.
Barcelona 19 d'abril de 2013

Per que no hi eres tu?












jueves, marzo 28, 2013

Decisión

Decisión

Siempre hay un día que decides alterar el orden lógico de tu presente, y aquel día en aquel instante puedes caer en un mundo de aparentes contradicciones si no sabes racionalizar y metabolizar tus cambios. ..................................................................................................................................................
y mirar tu  sombra y decidir  en silencio y sin vergüenza tu destino con un golpe de decisión mientras pisas la arena mojada de tu pensamiento.

domingo, marzo 24, 2013

Ronny Someck




del libro Amor Pirata


POEMA DE AMOR CON UN VENTILADOR EN EL TECHO

...si amarte es un error
no quiero tener razón.

pag 67

BLOODY MARY 

..sabes que la gramática es la policia
de la lengua....

pag 64


DESEO

....caja de cerillas que se llama deseo
esperan la cabezas una al lado de la otra,
y saben que el fuego es la locomotora jadeante
del tren del orgasmo.

pag 63


Hace ya tiempo leí, allá por el 2007, este libro y lo he releído hace poco. Para mi lo mejor del libro es cuando introduce versos diciendo "alguien canta", como hace en el poema amor con ventilador en el techo, introduciendo una inspiración directa desde la realidad que le rodea.
Es un libro de poemas que sirve para respirar poesía nueva. Aunque pienso que quizás sea un libro que le falta un proceso más elaborado a nivel poético pero a la vez esto es de agradecer porque da frescura a sus versos impregnados en el deseo de amar, en definitiva de vivir a tope. Hay poemas que nos transportan al amor auténtico.
Es un libro recomendable para leer aunque no sea de los libros que me llevaría a una isla desierta sin libros de poesía.





lunes, febrero 04, 2013

JOAN SALVAT PAPASSEIT


Foto frelises estàtua al port de Barcelona
Al moll de la fusta Barcelona

...........
Res no és mesquí
perquė la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindra llet al pit.


Del poema "Res no és mesquí" dedicat a Joan Obiols pintor il·lustrador barceloní.
Del llibre "L'irradiador del port i les gavines" publicat a l'abril 1921
per Joan Salvat Papasseit





I ara jo dic al costat de l'estàtua:


Qualsevol brisa davant el mar
té sentit en l'aigua enfurismada
dins les restriccions salarials,
quan s'obliden els drets dels obrers,
tant de temps sense cap solució.

Qualsevol crit ple de raó
per molt suau que sigui
pot ser l'eina que desncadeni
la llibertat dels treballadors
davant la condemna neoliberal.

I tot tornarà al punt de la calma
quan la llum era la rosa i l'esperit
dels pobles, dels joves i les verges
quan parien rialles sense cap por.

jueves, diciembre 27, 2012

FADES / HADAS

FADES









El remoreig del mar m'empeny cap
a melodies de fades adormides en els
meus ulls, la foscúria que s'endinsa
en el meu pit, només la teva carícia,
com mirades curioses que rellisquen
sobre lletres escrites des del silenci,
il·luminen ara el meu temps d'espera.
La teva mà sobre la meva pell bruta
és l'única esperança que em queda.
Tornar a obrir llibres de poemes
i tornar a llegir davant el mar
ple de melodies i fades adormides.


HADAS

El murmullo del mar me empuja hacia
melodías de hadas dormidas en mis ojos,
la oscuridad se apodera de mi seco pecho,
tan sólo tu caricia, como miradas curiosas
que resbalan sobre letras escritas desde
el silencio, iluminan ahora mi espera.
Tu suave mano sobre mi sucia piel
es la única esperanza que me queda.
Volver a abrir libros de poemas
y volver a leer delante del mar
lleno de melodías y hadas dormidas.